CHALLENGE MARESME-BARCELONA (1/2 IRONMAN)

Avui s'ha celebrat la prova de mitja distància Ironman a Calella, anomenada Challenge Maresme-Barcelona, hi han hagut més de 2000 participants, i la organització ha sigut espectacular.

7:30 AM

Des d'abans de les 5 del matí ja hi han corredors als boxes preparant el seu material , fins arribar a la hora de sortida, que s'ha fet en quatre grups, d'uns 500 corredors cadascun, donant preferència al primer grup on estaven els corredors professionals.



Avui el mar no estava per masses alegries, aixi que penso que han pringat una miqueta tots plegats, pero bueno, per aixo han vingut, per còrrer!! El primer corredor ha sortit de l'aigua en només 26 minuts per completar els 1900m. de distància de natació en mar obert, que veient com estava....tela!!



A partir d'aqui han anat arribant corredors de mica en mica i s'ha vist algun de molt espectacular, com un home amputat de les dos cames per sobre del genoll, que no se com s'ho ha fet per nadar, i no ha quedat pas malament, anava per la meitat o aixi. També hi havia algun personatge conegut, com en Luis Enrique i en Melcior Mauri.

Luis Enrique

Els corredors han anat fent la transició a la bicicleta, els esperaven 90kms desde Calella fins al Masnou i tornar, passant abans a l'anada per Dosrius, per cobrir la distància. El primer corredor arribava de la bicicleta sobre les 10 i quart del matí, dos hores i tres quarts després de començar la prova, disposat per afrontar els 21 kms de cursa a peu.




Els corredors afronten la ultima prova amb un sol de puta mare, cursa a peu desde calella fins a malgrat i torna, nomes arribar al primer avituallament que estava a l'alçada de poblenou, es fotien mes aigua per sobre de la que bevien, per mitigar una mica la calor que devien estar passant. En aquest punt hem vist a en Robert de Llavorsí i a en Pep de Manlleu..MAQUINAAAAAA

La mejicana

Veiem ja de tornada al primer corredor, quan només li faltaven uns dos quilòmetres per acabar....va a tota llet el cabron, deu anar per sota de 4 el quilòmetre, es una beeeestia!!!!

Primer corredor, a 2kms de meta, té el segon a uns 4 minuts.

Melcior Mauri

Mes tard van passant els demés, veiem passar a en Melcior Mauri, un rato mes tard en Luis Enrique i després en Robert i una mica més enrere en Pep, que sel veu una mica tocat, pero l'animem a tope i tira milles!!

Robert

Pep, una mica tocadet, pero amb humor, A TOPEEEE!!!

La organització era bastant potent, pero sel's han escapat coses, com per exemple, no comptar amb que un diumenge de casi estiu el passeig de mar es posa a rebentar de domingueros empanats (i algun de molt borde) i havien d'haver marcat un circuit vallat, pero bueno.....no es pot tenir tot!

Salut!!!

Campions i sots-campions de catalunya universitari de Raids

Bon dia! Pues si, dissabte passat vam estar a Llavorsí al campionat de catalunya universitari i vam fer el millor paper que es pot fer, primers i segons, reeditant així l'èxit de l'any anterior a Banyoles. D'aquesta manera la UdG es consolida com a potència raider a nivell universitari. Les classificacions universitaries van quedar així:

1º: UdG 1: Carles Domingo i Kim Roca
2º: UdG 2: Marc Masó i Raúl Comino
3º: UPC



Va resultar un raid molt interessant i variat, a més el temps ens va respectar (menys el sol) i vam poder còrrer sense complicacions. Tal com apuntava, el sol va ser l'unic que va molestar una mica, ja que va picar de valent i de que manera, m'imagino que ara he de tenir el clatell a trossos....jejeje

El raid començava amb una interessant etapa de 5kms de patins en línia, on qui mes qui menys anava "de cul", i sino que li diguin a en Marc i sobretot a en Kim Roca, que va acabar amb un bonic record de l'asfalt del Pallars a la cuixa.....En Marc avançava a poc a poc fins al punt de que adelantem a l'equip UdG1, per desesperació d'en Carles.....JAJAJAJJA



Continuem amb un mini-bucle de trekking fins agafar les bicis, on sortim a tota marxa per dirigir-nos a la primera prova especial, els rumbs. Els fem, amb un petit problema en la meva ultima balissa, on la direcció 140º encara l'estic buscant.......

Tirem fins a dalt i comencem la baixada cap a Tírvia, amb un corriol BRUTAL, en Marc troba a faltar la doble i jo m'ho passo pipa amb la meva...jejejeje

Finalment arribem a Llavorsí, despres del bucle de bici hem adelantat a varis equips i enfilem amb el trekking cap a munt, fem una traçada guapetona en plan senglar i adelantem algun equip mes. Després d'una estona de fer l'indio a través de la linia electrica (maco camí) fem la prova de tir amb arc, on jo, que soc l'autèntic crack, faig la pitjor actuació de la meva vida......



Arribem a l'entrada del barranc, amb unes ganes brutals, sobretot per la cleca de sol que cau damunt nostre, anem baixant el barranc i ja començem a tenir que esperar en algun rapel, anem fent resalts,per cert, molt maco el barranc, i arribem a l'ultim rapel, on s'havia d'agafar tanda igual que a la carnisseria. Esperem cap a una horeta i finalment baixem la ultima cascada, on trobem a la lupe que ens fa unes fotos i la Elisa que esta al control. Seguim el trekking de tornada, enfilant cap a Yeti emotions per fer el bucle de hidrospeed. El raid practicament s'ha acabat, i ens informen que la orientacio urbana s'ha retallat per no acabar a las quinientas. Val a dir que en aquest punt hi ha varis equips que ha estan penalitzats degut a no fer el trekking ultim, culpa dels grans retrassos que va generar el barranc.



Això ens dona esperances d'estar força amunt, sabem que som l'equip nº11 que passa per l'hidro i davant nostre hi han varis equips individuals i open, i tenim l'esperança d'acabar en podi universitari. Baixem l'hidro, aquest any era mes divertit degut a la quantitat d'aigua que baixava, pero continuo pensant que és molt avorrit, a més em donaven unes rampes de puta mare als bessons i aixo fa mal....














Tornem a Llavorsí en una furgo-patera i comencem l'ultima prova, la orientació urbana, fem el passeig de rigor pel poble i finalment META!!!!














Ara toca descansar, dutxa i sopar, diuen les classificacions a lo ràpid i jo i en Marc ben contents, finalment segons universitaris i en Carles i en Kim primers, des d'aqui la meva felicitació perque van fer un bucle de bici "a muerte".

Apa, fins la propera!!!

Montardo "Hivernal" aconseguit!!

Aquest pont del 1 de maig ha sigut productiu, divendres dia 1 marxem cap a Vall d'aran per anar a dormir al refugi de la Restanca. Ja ens quedem una mica pillats amb la quantitat de neu que havia des del cotxe, aixi que ja ben equipats pujem cap al refu.

Comença a nevar una mica abans d'arribar a Restanca, i acabem de passar la tarda per allà, tot esperant que es faci de nit, i també preparem una mica la motxilla per demá.

6:45 AM: Estem esmorzant els "ganyims" que ens ofereixen al refugi per esmorzar, que ja son suficients per la primera càrrega d'energia, pero que sempre sap a poc, contant amb lo be que s'ho cobren...jejeje

7:31 AM: Sortim del refugi en direcció al cool d'Oehlacrestada, no massa convençuts ja que hi ha un taco de neu bastant guapo, i més sense raquetes o esquis, ens anem enfonsant de tant en tant fins al genoll o més. La Judith ha decidit anar sense raquetes, ja que el dia abans havia tingut algun problemilla amb les patinades.

9:43 AM: Coll d'Oehlacrestada, fa una mica mes fresquillo, pero es comença a intuir alguna clariana al cel, fem una paradeta per esmorzar i alguns aprofiten per fer una trucadeta a casa (no poden deixar els mobils ni a la muntanya...jajajaja). Seguim pujant i de cop s'obre el cel i comença a petar el sol de valent, ens posem crema a kilos i tirem a munt, amb algun "susto" despres de que un esquiador tirés un mini-allau i tinguessim que apartar-nos corrents.....

11:42 AM: Ja tenim el cim a davant, només queda la ultima pujada, la Regina decideix esperar-nos en aquest punt i els demés continuem poc a poc.

12:21 PM: ESTEM AL CIM!!! Arribem al cim enmig d'un mar de núvols espectacular, fem un repàs dels cims que podem veure de tant en tant enmig dels núvols, des de l'aneto fins a la punta alta i altres que no acabem de identificar, fem les fotos de rigor i començem a baixar.

3:15 PM: Ja som al llac que queda a sobre del refugi, només queda la ultima pala que dona accés a Restanca, pero amb el sol que ha petat i la gent que hi ha passat te una pinta terrible, sembla un camp de mines i ens enfosem casi fins la cintura!!!!

3:40 PM: Refugi!!! S'ha acabat la sortida sense més complicacions, en Ferran i la Regina venen una mica més enrere, ja que les raquetes els estan retrassant amb la neu tan tova i fonda amb tanta pendent.

Acabem de passar la tarda posant a secar el material i esperant l'hora del sopar, que arriba a les 7 de la tarda i ens posem les botes de mala manera. Mentre estem preparant per anar a dormir, algun va cantant el resultat del Madrid-Barça, que acaba amb la humiliació del segle: 2-6 BRUTAAAAL!!!

Al dia seguent baixem cap als cotxes, amb grampons ja que s'havia gelat la baixada la nit abans i aixo ens permet anar molt ràpid. Fem una volta per Artíes, anem a veure els ossos que van rescatar perque havien matat a la mare, i anem a dinar a Viella, uns bocatas brutals a Casa Luis, bon lloc vam trobar!!

I ja está, tornada cap a caseta, per sort sense cues i amb ganes de tornar a fer unaltre quan sigui!!!

Salutacions per a tots els integrants de la "expedició" i espero que us agradi aquesta crònica.

Fins aviat!!!